Tots els-vehicles de pista de terreny giren de manera diferent que els vehicles de rodes habituals, depenent principalment de la diferència de velocitat entre les seves dues vies. Els mètodes de funcionament habituals inclouen el gir diferencial i el gir de frenada. El gir diferencial implica controlar la velocitat d'una pista perquè sigui més ràpida que l'altra, mentre que el gir de frenada aconsegueix la direcció frenant una pista.
La direcció diferencial hidràulica-mecànica és un sistema especial que s'utilitza per controlar la direcció dels vehicles amb oruga. Utilitza tecnologia hidràulica per distribuir la força motriu, permetent que el vehicle giri de manera independent cap a l'esquerra i la dreta. L'estructura d'un sistema de direcció diferencial hidràulic-mecànic es pot dividir en tres parts principals: la secció de transmissió hidràulica, que subministra fluid d'alta-pressió al motor hidràulic; el dispositiu diferencial, el nucli del sistema, que consisteix en engranatges diferencials; i la unitat de control de la direcció, que regula el sistema hidràulic segons les ordres de funcionament.
Per aconseguir un control diferencial de direcció precís i estable, s'ha d'establir un model cinemàtic del vehicle oruga per predir el seu moviment i modelar el sistema hidràulic. El control PID és una estratègia de control comuna i àmpliament utilitzada en sistemes d'enginyeria. En problemes de direcció diferencial, el paper del control PID és ajustar contínuament el senyal de sortida per mantenir un rendiment de direcció estable del vehicle en diferents condicions de la carretera.
